Fotografia de Caïm Riba

Res és etern, res és etern, ja ho sé,
Però hauria volgut que durés més temps.

I em fa tan de mal mirar d’oblidar els records,
Aquells moments que no tornen mai més.

Guardem l’amor, el congelem, en una vella fotografia
On els ulls mai miren tristos i tot és esperança
Tot és il·lusió en el futur.

I aquesta lluita jo sé que haurà valgut la pena,
Trauré el coratge i podré vèncer en els pitjors moments,
Amb el cor valent.

Prometo que seré fort, davant la vida i sense tu,
Ja només queda viure i no oblidar.

Guardem l’amor, el congelem, en una vella fotografia
On els ulls mai miren tristos i tot és esperança,
Tot és il·lusió en el futur.

I aquesta lluita jo sé que haurà valgut la pena
Trauré el coratge i podré vèncer en els pitjors moments...

I ens queden ara tots els instants que junts vam viure
Dintre del cor tu m’hi bategues
I mai més te n’aniràs.
Et duc dins del cor, et duc dins del cor,
Et duc dins del cor, i et duc dins del cor.

I aquesta lluita jo sé que haurà valgut la pena
Trauré el coratge i podré vèncer en els pitjors moments.

Res s’ha acabat. Sé que et trobaré algun dia,
Tot somrient com sempre feies,
T’agafaré la mà i després... ja no ens separarem.