Armengol de Els Amics De Les Arts

S’acaba un dia poc normal
aparca el toro i “Ai quin mal”,
diu l’Armengol,
“Aquest ull de poll...”
Els seus companys per carretera
munten un pollo de primera
i ell a la mina que és un gallina.
Mentre es descorda la granota
diu: “Avui no ficaré la pota”.
Salvar la pell, trobar un camell
que no me’l citi en un pas zebra
ni que li doni gat per llebre
que l’endemà ja afluixarà...
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.
Arrenca lent el dos cavalls
a la ràdio hi fan lluita de galls
i a l’escarabat del seu costat
jeu un goril·la amb tres lleones
“Sí que estan bones les
cabrones...”
I ara va i plou, toca’t un ou!
I quan de lluny sent:
“marrameu!”
mira el retrovisor i veu
l’abric de marta i aquella carta
que diu: “Tornem a començar”,
que va ser ruc de no enviar.
“Ai la cangur! La vaig liar.
Que ara em controlo la cigala
juro que li he tallat les ales.
Quin semental, el meu pardal!”
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.
En un carrer a La Guineueta
hi ha cosa fina, cosa neta,
Gripau Babau, es diu el cau.
L’amo és un gos i se li atansa
és que cobra el cavall amb pasta
gansa!
“Has vingut sol?” “Sí”.
“Vés a fer un volt:
sortint Un pez llamado Wanda
sona de dins d’un Seat Panda,
l’has de seguir com un dofí,
i en acabar cantar-li a pèl:
Ulisses i Floquet al cel.
Ei, camallarg, xuta’t al parc.”
Entre la gespa zum-zum de vespa,
vola pel mar amb un jaguar
i fa flamenc amb un elenc
d’amics del Cobi allà a Nairobi.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.