Hi Ha Algú Que Em Va Dir de Joan Dausà

M'havien dit que la vida
No val per gran cosa.
Se'n va en un instant,
Com es fonen les roses.
Que el temps no s'atura,
I no és res que un malson;
Que aquesta tristesa
és el seu gran tresor.

M'havien dit que els dibuixos
Que vam fer a la sorra
No són eterns,
Se'n van amb les ones.
I sé que, per molt
Que m'arrenqui la pell,
Serem un record
Que es perd amb el vent.

Però hi ha algú que em va dir
Que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
Que els parles de mi.
I no sé què pensar.

M'havien dit que el destí
Es burla de tot.
Que mai dona res
I ens veu com un joc.
Que el poder ser feliç
El tenim a l'abast,
Però s'escola entre els dits
Quan te n'has adonat.

Però hi ha algú que em va dir
Que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
Que els parles de mi.
I no sé què pensar.

Aquí va ser que em va dir
Que encara m'estimes.
No ho puc recordar.
Acabava la nit.
El seu rostre és confós.
Sento encara la veu:
"Ella encara t'estima,
és secret.
No diguis mai que t'ho he dit".

Hi ha algú que em va dir
Que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
Que els parles de mi.
I no sé què pensar. (x3)


M'havien dit que la vida
No val per gran cosa.
Se'n va en un instant,
Com es fonen les roses.
M'havien dit que el temps no s'atura,
I no és res que un malson;
Que aquesta tristesa
és el seu gran tresor.