Quin dia feia, amics... de Manel

Quin dia feia, amics!
Quin dia feia, amics...

La dolça Adela va venir amb el mapa d’un lloc nou per descobrir
Amb les claus d’una moto que ens deixava el seu veí.

Quin dia feia, amics!

L’Adela deia “sóc aquí per rodolar entre la civada
I tocar-nos fort en el molí, contant ocells que emigren, fugint d’un país trist”

Quin dia feia, amics
No n’heu vist molts així
I l’Adela volia passar-lo amb mi!

I vaig girar-me i li vaig dir que seria divertit
I vaig girar-me i li vaig dir: “que bucòlic i bonic”
I vaig girar-me i li vaig dir: “la propera clar que vinc”
I vaig girar-me i li vaig dir, i vaig girar-me i li vaig dir:

Ara no, no, no! No m’interrompis!
No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?
Ja s’aclarien els contorns d’un gran tema pop folk
Que congelarà per sempre això tan especial que hi ha entre els dos,
Que hi ha entre els dos...

Ara no, no, no! No m’interrompis!
No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?
Ara que em quedava un vers per rimar amb els teus cabells,
Ara que quasi es pot sentir l’olor de la teva pell en el paper,
En el paper...