Temptacions de Collserola de Manel

Al cim reposa i els ulls li corren com feres per la vall
El cel s'encalla, l'alba, esverada, no sap què fer quan canten els galls.

L'anem a trobar, l'anem a trobar.
I demanem «on t'amagues, on?»,
Que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d'aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de tres hores?
He regirat Sant Feliu, me'n vaig a la carretera d'Horta,
Vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta.

Els boscos s'omplen de boques tortes, de bèsties sense sort.
Ell les bressola i elles s'adormen en la gran pau d'un pit sense cor.

L'anem a trobar, l'anem a trobar.
I demanem «on t'amagues, on?»,
Que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d'aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de quatre hores?
He saquejat el Papiol, m'he arrossegat fins el Puig d'Olorda,
Vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta.

Ja se'ns veu tan petits,
Només som la remor
De vells orgulls ferits,
De mans suades i de por.
Assumim els perills,
N'aguantem els embats
I avancem pels camins
De les guineus i els senglars.

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Pentinaré el terreny, faré un bon glop a la cantimplora.
De Valldoreix a Sant Just, de la Floresta a la Bonanova,
Només és qüestió de temps per repassar els detalls de la meva proposta.